Esteu aquí: Inici Notícies 100 dones que van canviar el món. Zoe Rosinach Pedrol .
Regidoria de Polítiques d'Igualtat
Accions del document

100 dones que van canviar el món. Zoe Rosinach Pedrol .

Per Meritxell Prunera Pelegrí Darrera modificació 03-04-2020 13:07

Zoe Rosinach Pedrol (Lleida, 6 de febrer de 1894 - Saragossa, 31 de gener de 1973) Fou la primera doctora espanyola en farmàcia. Nasqué en una família liberal i culta. El suport dels seus pares i la seva vocació i tossuderia van conventir-la en pionera al doctorar-se en farmàcia l'any 1920.

Zoe va començar a cursar farmàcia a la Universitat de Barcelona. L'any 1920 es doctorava en Farmàcia i esdevenia la primera doctora espanyola en aquesta disciplina.

A la Universitat de Barcelona conserven el seu expedient acadèmic, d'accés lliure i consultable aquí: "Expedient acadèmic de Zoé Rosinach i Pedrol de la Facultat de Farmàcia". 

Podeu consultar-lo aquí

La seva carrera acadèmica, però, no fou fàcil. A part de les dificultats externes, l'assistència diària a les classes també era complicada. Zoe i dos companyes més s'asseien separades dels homes i un catedràtic les acompanyava diàriament a casa per tal de protegir la seva integritat. La negativa d'un catedràtic a aprovar-li l'anàlisi química l'obligà a traslladar la matrícula a la Universitat Central de Madrid, on acabà els estudis amb les màximes qualificacions fins a acabar la llicenciatura el 1917.

Tot i això, la societat no estava preparada per al progrés acadèmic i professional de la dona. La seva vocació i tossuderia van facilitar, però, que els elogis a la seva constància arribessin. Rebé una felicitació en persona del rei i la revista Blanco y Negro reproduí la seva fotografia com a primera doctora en farmàcia d'Espanya. Aquest fet tingué ressò a Lleida i el Butlletí Oficial de Farmacèutics també publicà la seva fotografia acompanyada d'una felicitació.

Els darrers anys a Madrid Zoe estigué acompanyada de la seva germana Pau. Foren uns mesos intensos, durant els quals les dues germanes, de la mà de Victoria Kent, participaren en els primers moviments feministes espanyols.

Zoe s'implicà tant que el 1920 fou nomenada primera secretària de la Juventud Universitaria Feminista de Madrid, fundada sota l'empar de la Asociación Nacional de Mujeres Españolas, primera organització espanyola creada el 1918 en defensa dels drets de les dones, i es traslladà a Barcelona amb la seva germana Pau per fundar-hi una delegació.

La vida de Zoe canvià radicalment quan conegué el doctor Pedro Baringo Alcolea en un dels viatges que feia entre Barcelona i Madrid. Després d'un curt nuviatge es casaren i Zoe es traslladà a Albalate del Arzobispo, on el seu marit tenia assignada la plaça. Aquí va arribar la seva oportunitat , i quan el farmacèutic titular d'Albalat morí el 1930, es donà d'alta al Col·legi de Farmacèutics de Terol per ocupar el lloc interinament. El 1932, transcorregut el termini establert per la llei del moment, obrí la primera farmàcia al seu nom al mateix edifici on vivia i el seu marit també tenia la consulta.

El 15 de gener de 1938 el col·legi l'autoritzava a obrir una farmàcia al número 1 del carrer Cortes de Aragón a Saragossa. El 20 de maig de 1941 la traslladà definitivament al carrer Hernán Cortés 34 i la regentà fins a la seva mort el 31 de gener de 1973.

A la ciutat de Lleida, al barri de Cappont, hi ha uns jardins que porten el seu nom en homenatge a la seva tasca pionera. El 2003 el col·legi de farmacèutics local li va dedicar un homenatge a La Paeria.


facebook twitter instagram
PROJECTE DESENVOLUPAT PERSemic Internet