Esteu aquí: Inici Notícies 100 dones que van canviar el món. Victorina Vila Badia.
Regidoria de Polítiques d'Igualtat
Accions del document

100 dones que van canviar el món. Victorina Vila Badia.

Per Meritxell Prunera Pelegrí Darrera modificació 31-03-2020 09:19

Victorina Vila Badia (Albesa, 19 de desembre de 1883 - Mèxic, 26 de gener de 1962) fou una mestra i exiliada catalana, des de 1939 va viure exiliada a Mèxic, col·laborant amb la seva filla Elvira Godàs en tasques pedagògiques

Va estudiar música, batxillerat i mestra elemental a Lleida, mentre que el temps que el seu pare exercí a Barcelona, es dedicà exclusivament a la música; la seva especialitat era el piano,era una jove promesa del violoncel, però a conseqüència d’una fractura a la mà esquerra va haver d’abandonar aquest instrument. Va formar part de l’Orfeó Català, on va ser elegida com solitsta per la seva extraordinària veu.

En tornar de Barcelona, la família s’establí a Corbins. En aquell temps féu amistat amb Frederic Godàs, un jove mestre amb entusiasme per fundar a Lleida un col·legi basat en els principis de la pedagogia moderna, amb qui compartia ànsies intel·lectuals i ideals republicans, i amb el qual es casà el 19 de desembre de 1903,dos anys després, amb un fill d’un any i embarassada del segon, es va treure el títol de mestra. En aquella època això va suposar un acte escandalos, que una dona casada i embarassada es presentés a uns exàmens per a obtenir un títol.

El 1911 el matrimoni s’embarcà en una nova aventura, la fundació de l'Escola Minerva, dirigida per Vila; sensibilitzada amb la necessitat de combatre l’analfabetisme femení.

Malauradament, el seu marit, en un viatge que la parella feia a Noruega per visitar diverses escoles, va caure greument malalt a França i va morir el 16 de juliol de 1920. Ella es trobà, doncs, amb 37 anys i 5 fills d’entre quinze i tres anys i una escola amb 500 alumnes on havien fet una gran inversió econòmica. Reprengué llavors les regnes de l'Escola Minerva i deixà la direcció del Liceu Escolar temporalment a l'amic Humbert Torres i Antoni Sabater, els pilars del Liceu Escolar des de la mort de Godàs, i les fortes deudes econòmiques derivades de la construcció de l’edifici són determinants per a què Victorina Vila decideixi deixar l’escola i dedicar-se als seus fills

El 2 de novembre de 1937, avions italians al servei de Franco bombardejaren la ciutat, destruint entre altres una part del Liceu Escolar, on van morir 42 infants, un mestre i diverses persones que es trobaven llavors dins de l’edifici.

Finalment, a principis de 1939 emprengué el camí de l’exili acompanyada per quatre dels seus fills, i s’instal·là definitivament a Mèxic, on moriria 23 anys després.

 


facebook twitter instagram
PROJECTE DESENVOLUPAT PERSemic Internet