Esteu aquí: Inici Notícies 100 dones que van canviar el món. Elisenda de Sant Climent
Regidoria de Polítiques d'Igualtat
Accions del document

100 dones que van canviar el món. Elisenda de Sant Climent

Per Meritxell Prunera Pelegrí Darrera modificació 16-04-2020 08:20

Elisenda de Sant Climent (Lleida, 1220-1297) fou la mare de la reina Rocaia de Tunís i la portadora del Sant Bolquer a Lleida.

Durant 500 anys, a la Seu Vella de Lleida es va venerar la tela amb què la Mare de Déu va embolcallar el cos del nen Jesús quan va néixer. L’anomenat Sant Drap o Sant Bolquer va estar a punt de causar un conflicte diplomàtic entre Jaume I i el rei musulmà de Tunis. I darrere de tot plegat hi havia Elisenda de Sant Climent i la seva increïble història.

Elisenda, filla del ciutadà lleidatà Guillem Ramon de Sant Climent, hauria nascut vers 1220; va marxar a Mallorca casada amb un repoblador i propietari d’una alqueria prop de Pollença; recordem que l'illa havia estat conquerida el 1229. Vivien allà amb la seva filla Guillemona, molt petita, quan el 1238, en el context de la conquesta de València, els musulmans feren una algarada i s’emportaren captius a Elisenda, el seu marit i la filleta; ella i la nena foren portades a l’harem del rei de Tunis.

La petita Guillemona cresqué a l’harem, on va ser educada com a musulmana i rebé el nom de Rocaia; esdevingué una noia molt formosa, de manera que el fill de l’emir, Miromomeli, se’n va enamorar. Un cop rei, la tingué com a favorita, li atorgà diversos presents i la feu coneixedora d’altres tresors que guardava. Elisenda, tot i ser captiva i cristiana, a causa del paper de la seva filla a la cort, gaudia de certs privilegis i estigué en contacte amb els mercaders catalans i la comunitat cristiana de Tunis. Deuria tenir llavors uns trenta-sis anys quan va conèixer o es va trobar amb un antic veí, el mercader lleidatà Arnau Solsona, amb qui es va casar. El germà gran d’Arnau Solsona va ser paer de Lleida l’any 1255.

Elisenda, com a mare de la reina Rocaia, va continuar sent la senyora que manava i disposava de moltes coses de palau. Després, el matrimoni Solsona va decidir tornar-se’n a Lleida, i tot i que la filla s’oposava a la marxa, finalment va omplir de presents a la seva mare que va marxar. Entre els dons que li va fer, amb gran secret, li va donar una relíquia, un tros del drap amb què, segons la llegenda, Maria embolcallà Jesús. El rei de Tunis va trobar a faltar la relíquia i va demanar a Jaume I que li fos tornat el drap que Elisenda li havia robat. El rei, el 1272, interrogà a Arnau Solsona; ell no en sabia res i així ho va manifestar, Elisenda havia guardat el present i no n’havia dit res al seu marit; de tota manera el rei va multar la parella.

Quan Elisenda caigué greument malalta, va explicar al seu marit la possessió del drap que amb tant secret havia guardat i li va lliurar. Elisenda morí a Lleida, entre el 1275 i el 1278, i fou soterrada al monestir dels dominics. Ella havia explicat al marit la seva increïble història i Arnau també va guardar el secret fins que es va trobar a les portes de la mort, el 1297. Llavors va lliurar el Sant Drap al bisbe, i davant d'un notari va explicar les peripècies que li havia contat la seva dona. El pergamí que va escriure aquell notari es pot consultar a Lleida.

Arnau Solsona va donar el bolquer a la Seu Vella l'any 1297. La relíquia, des d'aquell moment, fou adorada i venerada salvaguardant tots els problemes i contratemps que li sorgien, fins que el seu rastre es perdé per sempre durant la Guerra Civil Espanyola. No obstant això, uns filets del Sant Drap es conserven a la ciutat de Barcelona i uns altres a Escalona del Prado (Segòvia)

 

Font: Wikipedia


facebook twitter instagram
PROJECTE DESENVOLUPAT PERSemic Internet