Esteu aquí: Inici Notícies 100 dones que van canviar el món. Aurèlia Pijuan Querol.
Regidoria de Polítiques d'Igualtat
Accions del document

100 dones que van canviar el món. Aurèlia Pijuan Querol.

Per Meritxell Prunera Pelegrí Darrera modificació 05-05-2020 08:31

Castellserà 1910- Ciutat de Mèxic 1998 Va ser la primera regidora de l’Ajuntament de Lleida.

Estudià Medicina a les universitats de Barcelona i València i es llicencià el 1933. Treballà al Laboratori Municipal de Lleida, on s’especialitzà en la producció de la vacuna contra la tuberculosi. Realitzà la tesi doctoral a la Universitat de Madrid sobre la immunitat del paludisme, tot i que l’esclat de la Guerra Civil li impedí presentar-la el setembre de 1936. Durant el conflicte bèl·lic exercí de metgessa a l'Hospital Intercomarcal i dirigí la casa de repòs habilitada per a combatents amb problemes pulmonars i respiratoris al municipi pallarès d'Espot. Militant del PSUC des de juliol de 1936, assumí, juntament amb les seves germanes Avelina i Palmira, el Secretariat Femení del PSUC a Lleida i comarques. Alhora, fou nomenada secretària general de la Unió de Dones de Catalunya a Lleida, una organització antifeixista nascuda a Barcelona, el 1937, màxima dirigent de la qual era la seva bona amiga Dolors Piera. El compromís i la fermesa de totes dues les va conduir-les a ser pioneres a la presència pública de la dona. Entre setembre i octubre de 1937 fou regidora a l'Ajuntament de Lleida en representació del PSUC i, probablement, dugué a terme les funcions de la Regidoria de Sanitat. D'aquesta manera es convertí en la primera dona que accedí a un càrrec de representació municipal a la Paeria de Lleida. La intensa activitat política que dugué a terme comportà que impartís nombroses conferències a la ràdio i mítings en diversos pobles de Catalunya, sobre la necessitat de mobilitzar les dones per a la causa republicana.    https://ca.wikipedia.org/wiki/Aur%C3%A8lia_Pijoan_Querol

 

Qui fou la primera regidora de l’Ajuntament de Lleida, va nàixer a Castellserà (l’Urgell) el 1910, un anys abans que arribés a Lleida on els pares obriren una merceria ubicada al bell mig del carrer Majors. L’ambient familiar que va viure des d’un bon principi s’expressava per canals progressistes i, fins i tot, lliurepensadors.

... l’Aurèlia amb només setze anys, va marxar a Barcelona a estudiar medicina i posteriorment a Madrid a fer el Doctorat. La imatge tradicional de dona protegida i reclosa en una llar patriarcal quedava lluny de la família Pijoan.

L’estiu de 1936 va ingressar al PSUC (...) Juntament amb les seves germanes Avelina i Palmira com a responsables del Secretariat Femení del PSUC a Lleida, es desplaçava per diferents pobles oferint mítings (...). feien conferències a la ràdio, impartien classes de cultura general i política  (...). La II República havia comportat que l’ideal de dona activa i treballadora fos, per primer cop, una possibilitar real. (..) L’Aurèlia i les seves germanes pertanyien a un segment generacional de dones que ho van convertir en una condició pràctica.

Va ser aquesta trajectòria (...) la que la dugué a entrar com a regidora a la paeria en representació del PSUC des de setembre fins a finals d’octubre de 1937. Aquesta brevetat, però, no fou excepcional. Constantment hi havia un ball de noms que entraven i sortien del Comitè Municipal.

Gairebé simultàniament, era nomenada secretària general de la Unió de Dones de Catalunya a Lleida (UDC), aquella organització antifeixista nascuda a la Barcelona de 1937, una de les màximes dirigents de la qual era la seva bona amiga Dolors Piera Llobera, originària de Puigverd d’Agramunt (l’Urgell), mestra, sindicalista i també comunista.

El febrer de 1938 l’Aurèlia es va casar amb Luis Pérez Garcia-Lago. Poques setmanes després, però, l’exèrcit franquista ocupava la ciutat i el matrimoni, els pares i les germanes creuaven el pont sobre el Segre en direcció a Barcelona. (...) Els primers dies de febrer de 1939 van travessar a peu les muntanyes nevades en direcció a França (...). A partir de llavors, l’Aurèlia, l’Avelina i la Palmira es van convertir definitivament en exiliades.

L’any 1941, embarassada del seu primer fill, va arribar a Mèxic. (...) el matrimoni Pérez-Pijoan es va integrar ràpidament i amb normalitat a la vida mexicana. El 1945 n’obtingueren la nacionalitat. (...) Després de recórrer tants itineraris vitals el seu procés de mexicanització ja no tenia retorn.

 

Aurèlia Pijoan intervenint en un míting a Mèxic el 1953

... A més a Mèxic havien nascut i crescut els seus fills. Els nets també eren mexicans. Cada cop se sentia menys refugiada i més mexicana. Continuava sent, però, profundament comunista i republicana. El PSUC sempre va ser el seu gran referent.

Els últims anys de la vida de l’Aurèlia Pijoan van transcórrer plàcidament fins el 1998, quan va morir a Mèxic D.F.

El silenci decretat pel franquisme va comportat la invisibilitat de dones com ella.

Font: Antonieta Jarne Mòdol, Aurèlia Pijoan Querol. La lluita per la llibertat, Emili Bayo [et al.], Lleida és femení: dones per a la història, (aut.) (pàgines 115-132).  ISBN 978-84-937070-1-9

 

 


facebook twitter instagram
PROJECTE DESENVOLUPAT PERSemic Internet