Esteu aquí: Inici Notícies 100 dones que van canviar el món. Agnés Gregori Prunera
Regidoria de Polítiques d'Igualtat
Accions del document

100 dones que van canviar el món. Agnés Gregori Prunera

Per Meritxell Prunera Pelegrí Darrera modificació 30-04-2020 09:06

Lleida, 10 de juliol de 1901 – Lleida 7 de novembre de 2007 Atleta pionera de l'esport lleidatà, que amb la seva germana Pepita i d'altres atletes van despertar l'esport femení a Lleida.

Agnès Gregori va ser una dona d’un dinamisme excepcional: atleta, mare, esposa, modista (veritable empresària de l’elegància), cuinera i treballadora incansable.

agnes gregori 1.jpg

Procedia d’una família lleidatana on la transformació cultural dels anys 20 i sobretot la de l’adveniment de la II República va marcar la vida i els esdeveniments. En aquesta època les dones s’incorporaren a tots els àmbits socials i també a l’esportiu.

Entre finals dels anys 20 i principis dels 30, l’Agnès (“d’1,5 m. menuda, vigorosa”) i la seva germana Pepita es llevaven a les 5 de matí, anaven a córrer, s’entrenaven, pujaven a peu el carrer La Palma fins al Camp d’Esports, el que avui és el camp de futbol de la Unió Esportiva Lleida (...). Després de l’entrenament es dutxaven amb aigua freda i tornaven a cap a casa, a treballar de modista l’Agnès i la germana d’aprenent. Va començar a cosir al mateix temps que a fer esport i li agradava molt, era l’altra gran passió de la seva vida.

Jove, enèrgica, vital, amiga dels seus amics, era una lleidatana destacada de l’època, musa, secreta enamorada de mots lletraferits que li dediquen poesies i sonets, com el que li escriu Miquel Tarragó, a la revista Lleida (núm. 82, 25-10-1928):

“A una lleidatana”

Senyoreta Agnès Gregori

 

Perfums i anhels portaveu per senyera

plasmant al damunt vostre un foc altiu,

que al llavi us ofereix la flama encesa,

de joventut que en Vós sempre somriu.

A cada mot, la gràcia fugissera

que vibra com un càntic expressiu:

l’esperança, ben prop del cor, sincera

s’amaga amb pampallugues quan més riu.

I encisada després, per la inquietud,

resta callada; i vola el pensament

a les coses planeres de la vida.

Desperta l’ideal de fortitud

en ella, neix dintre de mi, silent,

el dolç patir que m’obre una ferida.

L’any 1928 es va crear el Centre de Cultura i Esports de Lleida, també conegut  com a Centre d’Esports. La posterior creació de la secció femenina d’atletisme – que va rebre el nom de Club Femení i d’Esports de Lleida- va permetre  la participació de les germanes Gregori, Agnès i Pepita. L’entitat va ser un dels exponents més clars i importants de la incorporació de les dones a l’esport a la ciutat de Lleida (...). ... Tenia com a atletes més destacades Agnès Gregori, Ramona Florensa, Pilar Ferrer, Teresa Roig, Margarida Smith, Pepita Gregori, Emília Trepat i Pilar Ardèbol.

Aquesta secció femenina va participar en el Primer Campionat de Catalunya d’Atletisme Femení, que es va dur a terme a l’Estadi de Montjuic.  El 27 de setembre de 1931 Agnès Gregori Prunera i el Club Femení i d'Esports de Lleida van rebre de mans del President Macià la Copa que les acreditava com a segones de Catalunya per equips.

Agnès Gregori, asseguda a terra, segona per la dreta, en una foto de grup de les atletes del Centre de Cultura i Esports (1933)

agnes gregori 2.png

L’any 1935, l’Agnès es va proclamar Campiona de Catalunya absoluta dels 100 metres llisos d'Atletisme Femení.

agnes gregori 3.jpg

L’Agnès va conèixer el que seria el seu marit, Àngel Banqué Jarque, fent atletisme al Centre de Cultura i Esports. Tots dos anaven a competir, compartien joventut, alegria club i afeccions.

 

El matrimoni va tenir 5 fills, l’Àngel, el Josep Maria, la Maria Teresa, el Jordi i l’Agnès. Tots cinc fills professaran un profund amor a la seva mare, impulsora i transmissora dels valors personals i culturals impregnats en la seva infantesa. Ella va haver de conjugar el binomi perfecte dona-professionalitat.

Durant els anys de la postguerra queden enrere els camps de terra, les pistes d’atletisme, les sabatilles, els terrenys de joc. L’atleta ja és una dona casada, mare de família que treballa incansablement en la seva altra passió, la confecció de roba, el disseny i la moda. És una gran modista, coneguda a Lleida com la Sra. Inés. (...) Va cosir fins als anys 70, seixanta després de tallar el seu primer abric per a una veïna quan tot just tenia deu anyets.

Van arribar a treballar al seu taller de confecció 14 cosidores. Una autèntica pime de l’època.

El vestit que portava a l’homenatge que se li va fer l’any 1992, on va rebre la insígnia d’or de la Federació d’Atletisme, se’l va fer ella mateixa.

 agnes gregori 4.jpg


Foto de l’homenatge a atletes veterans/es de la Federació d’Atletisme. L’única dona de la seva època que ha rebut la insígnia d’or (1992).

 

L’Agnès Gregori Prunera va morir als 97 anys, un fred i boirós 7 de novembre de 2007, després d’una vida curulla de treball, d’empenta, d’esforç i sacrifici. Ella va ser pionera.

 

Gràcies a la iniciativa de les entitats Associació Veïnal de Balàfia  i DonaBalàfia Associació, el Nou Pavelló Municipal de Bàsquet, ubicat al barri de Balàfia, duu el nom d'Agnès Gregori Prunera. Es va inaugurar a Lleida el 23 d'octubre de 2010.

 

Font: Jos Farreny Justribó i Antoni Baró Noguero, Agnès Gregori (Lleida 1910-2007) i les pioneres de l’esport lleidatà, Emili Bayo [et al.], Lleida és femení: dones per a la història, (aut.) (pàgines 133- 144).  ISBN 978-84-937070-1-9

http://donabalafiaassc.blogspot.com/2010/03/agnes-gregori-i-les-pioneres-de-l.html


facebook twitter instagram
PROJECTE DESENVOLUPAT PERSemic Internet